Pau Febrero 3rd, 2008
Avui he anat a Granollers amb l’intenció de rebaixar el meu 1:15:23 que tinc com a millor marca a la mitja de Gavà. En teoria sembla fàcil, ja que porto molt més entrenament que l’any passat. A la línea de sortida tot està llest per que començi la cursa. Aprofito per mirar els keniates, un d’ells és l’actual plusmarquista mundial de la distància. Al seu cantó el Txema Martínez es prepara per intentar plantar-los cara. De cop sortida i cap a buscar un bon grup que em pugui portar cap a una bona marca. El 1r km el passem a 3,20, en els següents ja agafem el que serà el ritme de cursa, sobre 3,30 el km. En el km 5 decideixo baixar una mica el ritme ja que vaig una mica forçat. A partir d’aquí fins al 12 he anat tot sol controlant el ritme per poder afrontar l’última part amb forces. El km 10 el meu Garmin marca 35,15, de moment vaig sobre el ritme previst. En deixar el poble de la Garriga, la carretera pica cap avall, incremento el ritme i agafo un grup en el que he anat del km 12 al 15. Els 2 o 3 tobogans que hi ha fan que el grup es trenqui. Del km 15 al 21 he anat pendent del crono per veure si podia baixar de 1: 13:00. Em pensava que el bon ritme que portava i el fet de passar alguns corredors faria que ho aconseguís. En la llarga recta d’arribada no distingia el crono de meta. Això ha fet que tot just creuar la línea hagi vist en la pantalla el meu cognom amb el temps de 1: 13: 00. Estic molt satisfet per la meva marca encara que em quedo amb les ganes d’haver baixat de 1: 13. Potser, els 40 metres de més que marcava el meu Garmin no m’ho han permès.
Pau Febrero 3rd, 2008
El passat diumenge el Joan Cortés, Carles Puig i jo varem anar al duatló de Mataró en representació del C. N. Barcelona. No podiem faltar a una de les probes mítiques del duatló de muntanya català. La cursa es presentava interessant ja que entre els inscrits estaven el Francesc Freixer, el José Luís Cano i el Sebastià Catllà, cosa que feia que pujar al pòdium no fos fàcil. Ja de sortida en el sector de córrer el Cano es va escapar, el Francesc, jo i el Sebastià lluitavem per perdre el mínim temps possible. El circuit trencacames va fer que en agafar la bici ens portés ja més de 30 segons. En el tram de bici les coses van canviar, el Francesc va marxar tot sol deixant enrere el Cano. El Sebas i jo vàrem fer la 1a pujada junts, en la divertida baixada vaig a conseguir deixar-lo enrera. No vaig trigar gaire a començar a veure el Cano en la zona de corriols. En el tram tècnic de baixada vaig aprofitar per passar-lo, a partir d’aquí vaig apretar el màxim per agafar uns segons que necessitaria en l’últim tram de córrer. En deixar la bici anava en 2a posició i atrapar al primer era impossible, només em quedava lluitar per mantenir els 30 segons que li portava al Cano. Per sort els 3 km de l’últim córrer eren molt trencacames, cosa que va fer que pogués mantenir la 2a posició amb certa tranquilitat. Al final, un altre 2n lloc en la temporada de duatlóns. El pòdium final va ser: 1r Francesc Freixer, 2n jo i 3r el incombustible Jose Luís Cano, que va poder arribar davant el Sebastià Catllà.
Com sempre agrair a la gent del C. N. Mataró per organitzar tant de puta mare el duatló.
Per últim destacar el duatló infantil, que va comptar amb més de 150 nens inscrits. Si les curses segueixen així, tenim el futur del nostre esport assegurat.
I no oblideu que la setmana que vé hi ha el duatló de l’Ametlla del Vallès, per a mi el millor de la temporada.
