Pau 11 Marzo 2008
Guatemala, és el 1er país de la nostra ruta, molt dur per pedalar ja que no hi ha un pam de pla i les pujades i baixades són una constant i els desnivells són considerables, fer més de 1000 m de desnivell positiu no és gaire complicat.Pero pels paisatges val la pena fer l´esforç.
Posta de sol al llac Atitlan. Llac increible envoltat de 3 grans volcans i uns 15 petits poblats que es dediquen a la recol.lecció del alvocat i el creixent turisme.
El sud de Mèxic i més concretament Chiapas és una zona on l´E.Z.LN(ejercito zapatista liberación nacional)
intenta autogobernar la regió.Així doncs no es difícil trobar-se cartells com el de la foto amb consignes i missatges del cap dels zapatistes el conegut subcomandante Marcos.Com sempre el rerafons polític del conflicyte és l´inmensa riquesa natural de la regió i el maltracte social que reben els indigenes de la zona, gran majoria per cert. Per sort l´ajuda dels voluntaris vinguts d´arreu del món fa que les incursions indiscrimades de l´exèrcit es puguin evitar.Apart de tot aixó Chiapas és un paradís per pedalar, per les seves carreteretes,gents i vistes de la selva.
El petit país de Belice és el següent en el nostre viatge, enrere queden les muntanyes de Chiapas, les planicies de Quintana Roo i les platges de Yucatan regions del sud de Mèxic.
Belice amb poc més de 100.000 habitants és un oasis poblat per negres amb llargues rastes i un angles que costa d´entendre rodejat de països de parla hispana i poblats pels descendents dels maies.
Aquí antiga colonia britanica,encara surt la reina anglesa en les monedes i l´únic atractiu del país es el bon rotllo que transmeten els rastes i la gran barrera de corall que converteix la zona en un paradís del submarinisme.
Per nosaltres una petita tortuta de forta calor i llargues rectes on l´asfalt enganxos no deixa avanzar amb facilitat les bicis.
Tikal, una de les millors i més conservades ruines mayes enmig de la selva del Peten al nord de Guatemala, visita obligada en deixar Belice.He de dir que aquesta antiga civilitzacio eren increïbles l´avançats que eren per l´època en que vivien i els coneixements que tenien.Realment es fascinant, com ho és la posta de sol dalt el temple 4 amb la selva envoltant tots els temples i un silenci només trencat per crits de monos i el cantar dels ocells.
Els indígenes descendencia del maies son la gran majoria a Guatemala, Chiapas i el nord d´Honduras, en total parlen una 80a de llengües diferents tot i els problemes que tenen amb els goberns i exercits respectius i que els ha portat a guerres fins no fa gaire.Gent com Rigoberta Menchú guanyadora del premi novel de la pau amb la divulgació dels problemes del seu país o el subcomandante Marcos,famós guerriller zapatista fan que es mantinguin vives tradicions i cultures d´aquests pobles.
Livingston, a la costa de Guatemala és l´única població negre i rasta, descendents dels esclaus que van fugir de les illes del Carib. Aquí varem passar el dia de nadal celebrant amb la gent del poble la festivitat.A la foto les dones celebrant el nadal ja una mica contentes amb ampolla a la mà.
Molt alcohol i tapado, el plat típic, consistent en peix i marisc tot fet amb llet de coco, per llepar-se els dits.
Livingston és també parada obligatòria per la gent que va a Honduras, com nosaltres que hi anem per fer una setmaneta de submarinisme i visitar les ruïnes de Copàn abans d´acabar el viatge
Al final 2 mesos i mig i 3500 km pedalats amb el meu amic l´Arnau i acompanyats les 3 primeres setmanes pel Jordi, gran mecànic i persona que podeu trobar a l´Escapa.
Enrere queden mil vivències,moltes hores de pedalar i patir per muntanyes.Moltes tortitas,guacamole i frijoles.
Però el millor la gent i els paisatges(volcans,llacs,montanyes,selva,platges de sorra blanca i palmeres,temples perduts on gairebé no hi va ningú i petits poblets de postal).
No ho dubteu si podeu aneu-hi algun cop.
